dimarts, 30 de desembre de 2014

Per què riuen més els infants que els adults?



Diuen els experts que al riure activem més de 430 músculs del nostre cos, entra el doble d’aire als nostres pulmons beneficiant les nostres cèl·lules i fortifica el nostre cor, entre d’altres moltíssims avantatges. També sostenen els professionals que un adult només riu una mitjana de 17 vegades al dia. En canvi, un nen ho fa més de 300.

El Vol dels Somnis ha volgut fer una recerca del perquè un infant riu més que un adult i durant 
aquests dies de vacances ha sortit al carrer posant orelles d’elefant i ulls de mussol per captar el motiu de les rialles que escampen els infants. El Vol dels Somnis ha visitat diversos festivals adreçats a la infància; ha sigut testimoni del treball dels ajudants dels Reis Mags a la fàbrica Fabra i Coats; ha observat els més petits amb les joguines més grans i sofisticades i, fins i tot, ha visitat els parcs amb els gronxadors i tobogans més estrafolaris i moderns.  Sí, s’han capturat moltes rialles. Sí, els nens riuen molt més que els adults.

Un infant riu quan el seu pare fa de bruixa mentre juguen al pilla-pilla. Un grup de nens esclata a riure quan la seva rotllana comença a trontollar i es sacsegen en totes direccions. Dos germans riuen quan la mare sempre perd al pedra, paper i tisora. Nens riuen fent salts de cangur mentre canten. Dos nens riuen al ballar de forma descontrolada. Una nena riu quan el seu pare fa el mico i posa cara de peix.  Confirmat: els més petits riuen molt més que els més grans. Riuen sobretot quan comparteixen la seva alegria jugant, ballant i cantant.

Es podria fer un anàlisi exhaustiu de totes les dades obtingudes, representar-les en gràfics i concloure el tema amb unes quantes interpretacions i teories psicològiques o pedagògiques. Però és molt més simple que tot això: Els nens riuen molt més que els adults perquè la vida per ells és un joc, un ball, una cançó.

En aquests dies, el Vol dels Somnis voldria recordar als Reis Mags que les joguines no són tan importants per als més petits com el fet de poder riure jugant.

I nosaltres, adults, hauríem de recordar allò que deia Pablo Neruda: “El nen que no juga no és nenperò l'home que no juga perdrà per sempre el nen que vivia dins ell i que li farà molta falta”.

Fotografia d'en Sergi Bernal

El que fem avui pels infants és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis

diumenge, 21 de desembre de 2014

“El Tió d'en Guiu camina, parla i es tira pets”


Sempre he pensat que les persones que gaudim treballant amb els infants tenim més avantatges que aquelles que no ho fan. Podríem començar a esmentar els motius d’aquests avantatges i no acabar. Per tant, els resumiré en l’essencial:  tenim la gran sort de poder viure en un altre món, on la màgia i la fantasia és real.

El Guiu té 4 anys i està trist. El seu Tió fa poc més de dues setmanes que va picar a la porta, venia d’una muntanya ben freda cercant la caloreta. El Tió arriba cada any a la llar d’en Guiu.  De fet, té nom i es diu Iu. Cada any està més gran i gros. Menja moltes nous i mandarines (i d’amagatotis li dóna galetes Dinosaurus i xocolata). Aquest any ha descobert que el Tió camina: un matí estava al costat de la taula del menjador i, en canvi, per la tarda estava al costat del sofà. El Tió camina. En Guiu està segur que per les nits passeja pel pis. A més a més, l’ha escoltat des del llit xiuxiuejant: “Tinc gana, tinc gana” i, fins i tot, es va fer pipí.  Una nit, abans d’anar a dormir,  en Guiu va dir bona nit al Tió i va olorar a pet. Iu, el Tió del Guiu es tira pets que oloren molt malament, però quan caga els regals no olora a caca sinó a xocolata. El Tió d’en Guiu caga neules, torrons, monedes de xocolata i un llibre per a ell. Caga moltes coses perquè en Guiu no li dóna cops de bastons, ell li fa petons. Estima al seu Tió i està trist.

Està trist perquè quan acabin les festes el Tió marxarà de nou a la muntanya i estarà molt de temps sense veure’l. Però el seu pare li ha dit que potser l’any vinent n'arriben dos. En Guiu ja s’ho imagina: el Tió picarà a la porta amb el seu petit bebè Tió. Però ara per ara, està trist i afirma:

- Quan estimes molt a alguna cosa o algú no vols que marxi, i si marxa ets poses molt trist. 

Sort que la seva iaia li farà al Tió una manteta de llana i una barretina del mateix color, d’aquesta manera no tindrà fred a l’hivern i així se’n recordarà molt de tota la família.

Al món dels infants...el Tió camina, parla i es tira pets. Només en aquest món, la màgia i la fantasia és real. Ja ho deia Ana Maria Matute: "La infància no és una etapa de la vida: és un món complet, autònom, poètic"






El que fem avui pels infants és el que demà recordaran
El Vol dels somnis



dissabte, 30 d’agost de 2014

El menyspreu als educadors infantils

Avui,  a la contra del diari Ara, Jaume Cela ens regala una entrevista on anuncia la seva jubilació com a mestre i para esment en l’error actual del sistema educatiu: “Un mestre d’universitat està més valorat que una mestra que és a l’etapa infantil”.

De ben segur que gairebé tots els educadors infantils (no només són dones) que llegeixin aquesta afirmació estaran d’acord. Sovint hauran escoltat: “La teva feina és ben fàcil, ets passes el dia jugant i fent manualitats”.  Doncs si, senyors i senyores, els/ les educadors/es infantils estan infravalorats.

Moltes persones que es dediquen a treballar amb els infants més petits són conscients que el seu treball és molt més que jugar i fer manualitats.  Diu Tonucci:No és veritat que tot succeeix després de l’etapa infantil. És completament al contrari, és a dir, tot succeeix abans. El llarg període més important de tota la vida, en el qual s’assenten les bases sobre les que es construiran la personalitat, la cultura, les habilitats de la dona i de l’home, és el dels primers dies, els primers mesos i els primers anys”.

Qui prea aquesta etapa, és fascinat per la imaginació, la curiositat, i la il·lusió que conté un cos tan petitet. A qui li fascina treballar amb la petita infància, mai oblidarà els sincers somriures davant d’aquelles “petites coses” i es sentirà orgullós/a de ser present en el creixement vital d’aquests nens i nenes que tenen un món per a descobrir.
I no, no es valora tot el treball que comporta anar forjant l’empremta del que serà, algun dia, una persona adulta. No es valora o potser, no interessa?

Peter Moss manifesta que els governs vigilen més la qualitat dels detergents que la qualitat de les escoles i, en el nostre cas, no s’equivoca. Espanya encapçala una de les taxes més altes en l’escolarització infantil, conciliant la vida laboral i familiar. La demanda de places augmenta però les polítiques educatives reculen: les massives ràtios d’infants amb els escassos educadors al davant, anul·len la completa atenció que els més petits es mereixen; els reduïts pressuposts econòmics que es dediquen a aquesta educació contraresten el desenvolupament de qualsevol millora; el mesquí sou dels mestres, educadors i auxiliars (sobretot, si comparem amb el sou d’altres professions) menysprea la transcendència de les tasques que aquests realitzen. Ara bé, després implorem una millora en els resultats PISA i ens comparem amb altres països nòrdics.

Maria Montessori exposava que la primera tasca de l’educació és agitar la vida dels infants, però em pregunto: Com es pot agitar quelcom si els mestres estan lligats de mans i peus davant d’unes polítiques educatives retrògrades i exhaustes d’interès?



Il·lustració de Frato

El que avui fem per la infància és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis

dijous, 17 de juliol de 2014

Si el món fos...


Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir; 
n'esborraria l'enveja
Que porta mals;

N'esborraria grandeses
de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...


(Joana Raspall)

(Imatge extreta de Taringa)

“Comporta’t, tu ets el gran”



Aquesta setmana, ens ha arribat una nova consulta sobre el canvi en el comportament d’un nen de 2 anys: “Darrerament, ha començat a pegar, sobretot a la cangur, tot i l’estima que es tenen l’un per l’altre. La seva actitud a vegades és tempestuosa, rebutja tot allò que li dius i tempta a les normes establertes. Estem començant a desbordar-nos amb les seves reaccions”.

Com ja es va esmentar en l’entrada “Deixa’m sentir per a poder-me expressar”,  qualsevol emoció desencadena en una reacció. Per als infants, posar nom al que sent i al com li està afectant, és molt més difícil. Per això, cal acompanyar-lo en les seves reaccions,  fer-li entendre el que sent i trobar junts el capgirell positiu de determinades emocions. Però abans, com adults, cal indagar en l’entorn, cal furgar en els possibles motius que generen aquestes conductes.
En aquest cas, concretament, el nen ha tingut una germaneta fa molt poc. Aquest fet ens pot indicar que aquestes reaccions manifesten el seu anhel de continuar sent el “rei” de la casa, que està gelós. És negativa aquesta enveja?

D’entrada, cal tenir clar que l’arribada d’un bebè, el farà estar recelós. I això esdevé positiu, confirmant que ha despertat en ell el sentiment d’afecció cap al seus pares.
Aquesta etapa de gelosia es considera natural i serà superada si l’ambient familiar és emocionalment estable. Ara bé, aquests moments requeriran molta paciència, tranquil·litat i constància. Què podem fer davant d’aquesta situació?

-          Les rutines i els hàbits quotidians, dels fills grans, s’han de mantenir en la mesura del possible. L’infant necessita un temps exclusiu per a les seves demandes: trobar moments per a jugar només amb ell, mantenir l’horari dels seus àpats i banys, donar un passeig o anar al parc. Aquests moments han de reforçar la seguretat que no els deixarem de banda, que continuen sent importants per a nosaltres

-          Fer-los partícips de les tasques del bebè. En moltes ocasions, per la por a fer-li mal al nadó o per considerar molt petit al més gran, l’ aïllem de les tasques i necessitats del més menut. En el moment de canviar el bolquer, donar-li pit o biberó o de dormir al bebè, augmenta la gelosia per part del gran. Per tant, és important compartir i fer-los partícips de moments amb el seu germà/na, per tal d’augmentar el vincle entre aquests

-          Els límits i les normes han de continuar regint la lògica. Amb l’arribada del germanet o germaneta, les rebequeries es poden incrementar per tal d’aconseguir allò que desitja sobrepassant els límits establerts. No deixem que guanyi la incoherència, mostrem rigidesa a la lògica, amablement. Raonem amb ell/a sobre el que està fent i perquè no és positiu. Posem paraules a les emocions, als sentiments. Utilitzem l’amor, les abraçades, les moixaines per a expressar-nos

-          No oblidar-se que el nen, malgrat que és el gran, continua sent petit. Les necessitats i el temps que comporta l’arribada del nounat és immens, i podem cometre l’error d’oblidar o ajornar les exigències del més gran. Malgrat això, tinguem en compte que l’infant continua sent infant i ens continua necessitant com abans


El que fem avui per la infància és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis
Il·lustració: Patricia Metola
     

diumenge, 5 de gener de 2014

"Estimats Reis Mags"

Adults, si ens concedissin un desig... no seria fantàstic tornar a ser infant aquesta nit?
Tornar a ser aquella personeta plena d’il·lusió que aquest matí s’ha aixecat amb únic pensament que l’acompanyarà tot el dia: “Avui venen els Reis Mags”! Aquell infant ple d’innocència que creu en la màgia de tres personatges capaços d’endinsar-se en milions de llars.

Per a molts de nosaltres, aquesta nit continua sent una de les nits més màgiques de l’any. Si fem memòria, possiblement ens vingui a la ment màgics instants: quan escrivíem i entregàvem la carta als Reis; l’alegre formigueig a la panxa quan s’apropava la tarda de la gran cavalcada; quan fèiem relluir amb dedicació les nostres sabates; quan havíem d’anar a dormir d’hora per a deixar treballar als Reis; quan ens aixecàvem aquell matí i...els reis i els camells s’havien endrapat el ressopó que havíem preparat a ells!

I si, els regals també formen part d’aquesta nit. Les botigues i la publicitat porten mesos treballant per a mostrar als infants quines fantàstiques joguines poden tenir a les seves mans. Però al llarg dels anys oblidaran moltes dels joguets que van romandre descuidats en un racó. En canvi, podran recordar quan nosaltres teníem el poder de fer inoblidable la màgica essència d’aquesta nit.

Per tant, Reis Mags, vet aquí algunes idees:

- Deixem-nos embriagar per l’emoció d’aquesta nit com quan érem infants
- Apropem-nos amb expectació a veure l’arribada dels Reis   
- Fem un sopar especial i màgic amb els més petits: canviem el llum de sempre per unes espelmes mentre  repassem quin àpat prepararem als Reis
- Cuinem o enllestim el ressopó per a donar forces als camells i als Reis
- Oblidem-nos de la tele i contem contes en família
- Deixem rastre de la presència dels Reis i els seus camells: alguna finestra o porta oberta, petjades, notes  dedicades als membres de la família, un esmorzar especial que han preparat els Reis, un joc de pistes per a trobar els regals que els entremaliats dels camells han amagat...

El Vol dels Somnis desitja que tingueu una bonica i màgica nit de Reis.


“Allò que fem avui pels infants és el que demà recordaran” 


Infant a la cavalcada de Barcelona. 1962

dimarts, 17 de desembre de 2013

Granotes enfangades


“Els petits no volen estar reclosos a la seva habitació per jugar, ni en ludoteques, ni en tots aquests espais que construïm perquè estiguin controlats. El que fa un nen controlat per un adult és diferent del que fa sol. Els nens necessiten espais on, dins d’un clima de control social, ells puguin fer el que vulguin: trepitjar la gespa, pujar als arbres i jugar amb les sargantanes”
(Francesco Tonucci)

Fa unes setmanes, feia un dia gris i fred com el d’avui. La pluja havia enfangat la ciutat i els carrers gairebé eren deserts. “Quin mal temps! No t’apropis que t’embrutaràs!”, escridassaven alguns adults mentre els seus petits intentaven capbussar les seves botes en petits bassals.

Més enllà de l’atrafegament urbà en dies de pluja, s’escoltava un alegre rebombori al parc: 3 nens i 3 bicicletes. Semblaven volar amb elles, ballant amb el fang mentre derrapaven. (Esclats d’emocions i rialles).  Sota l’atenta i llunyana mirada, l’avi observava amb un entranyable somriure. Ni tan sols es va immutar al veure que els petits s’havien embrutat quan imaginaven ser granotes xipollejant a basses nyafegoses. Però, la màgia del moment es va estavellar amb els crits de la mare que acabava d’arribar al parc. Estava molt enfadada amb l’avi: “Agafaran una pulmonia. No ets conscient de cap límit. Mira com porten la roba. Què faig ara? No estem a l’estiu per a fer burrades. Fa molt de fred”. L’avi es va limitar a respondre: “el fred marxa quan estàs en moviment”.  Els petits es miraven entre ells, ara havien de fer deures però no oblidarien l’ oportunitat que el seu avi els hi va regalar:  volar amb bicicletes i ser granotes al fang, en una tarda gris, freda i plujosa de tardor.

Em pregunto si l’avi, assegut al banc amb certes dificultats per a alleugerir els seus moviments, somiava en tornar a ser infant.

Si, m’agrada la pluja i la tardor. I em fascinen tots els aprenentatges i continguts pedagògics essencials que la natura desprèn quan els infants remenen fulles i fang, quan observen els cargols gaudir de l’herba mullada, quan respiren l’aire renovat o quan salten a l’aigua, esquitxant-se amb entusiasme. 

Les vacances de Nadal ja estan arribant. De nou, gaudirem de més temps amb els nostres petits. No ens escarxofem al sofà, no ens extraviem durant hores davant d’una pantalla. Posem-nos les botes i l’abric, gaudim de l’hivern! Si, farà fred. Però sempre podrem recordar la frase d’aquell avi que potser somiava ser una granota enfangada: “el fred marxa quan estàs en moviment”.

                                 


El que fas avui per la infància és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis