Avui, a la contra del diari Ara, Jaume Cela ens regala una entrevista on
anuncia la seva jubilació com a mestre i para esment en l’error actual del
sistema educatiu: “Un mestre d’universitat
està més valorat que una mestra que és a l’etapa infantil”.
De ben segur que
gairebé tots els educadors infantils (no només són dones) que llegeixin aquesta
afirmació estaran d’acord. Sovint hauran escoltat: “La teva feina és ben fàcil, ets passes el dia jugant i fent manualitats”.
Doncs si, senyors i senyores, els/ les educadors/es infantils estan
infravalorats.
Moltes persones
que es dediquen a treballar amb els infants més petits són conscients que el
seu treball és molt més que jugar i fer manualitats. Diu Tonucci:
“ No és veritat que tot succeeix després
de l’etapa infantil. És completament al contrari, és a dir, tot succeeix abans.
El llarg període més important de tota
la vida, en el qual s’assenten les bases sobre les que es construiran la
personalitat, la cultura, les habilitats de la dona i de l’home, és el dels primers dies, els primers mesos
i els primers anys”.
Qui prea aquesta
etapa, és fascinat per la imaginació, la curiositat, i la il·lusió que conté un
cos tan petitet. A qui li fascina treballar amb la petita infància, mai
oblidarà els sincers somriures davant d’aquelles “petites coses” i es sentirà
orgullós/a de ser present en el creixement vital d’aquests nens i nenes que
tenen un món per a descobrir.
I no, no es
valora tot el treball que comporta anar forjant l’empremta del que serà, algun
dia, una persona adulta. No es valora o potser, no interessa?
Peter Moss
manifesta que els governs vigilen més la qualitat dels detergents que la qualitat de les escoles i, en el
nostre cas, no s’equivoca. Espanya encapçala una de les taxes més altes en l’escolarització
infantil, conciliant la vida laboral i familiar. La demanda de places augmenta
però les polítiques educatives reculen:
les massives ràtios d’infants amb els escassos educadors al davant, anul·len la
completa atenció que els més petits es mereixen; els reduïts pressuposts
econòmics que es dediquen a aquesta educació contraresten el desenvolupament de
qualsevol millora; el mesquí sou dels mestres, educadors i auxiliars (sobretot,
si comparem amb el sou d’altres professions) menysprea la transcendència de
les tasques que aquests realitzen. Ara bé, després implorem una millora en els
resultats PISA i ens comparem amb altres països nòrdics.
Maria Montessori exposava que la primera tasca de l’educació és agitar la vida
dels infants, però em pregunto: Com es
pot agitar quelcom si els mestres estan lligats de mans i peus davant d’unes
polítiques educatives retrògrades i exhaustes d’interès?
 |
| Il·lustració de Frato |
El Vol dels Somnis
