dijous, 17 de juliol del 2014

Si el món fos...


Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir; 
n'esborraria l'enveja
Que porta mals;

N'esborraria grandeses
de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor

Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?

Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...


(Joana Raspall)

(Imatge extreta de Taringa)

“Comporta’t, tu ets el gran”



Aquesta setmana, ens ha arribat una nova consulta sobre el canvi en el comportament d’un nen de 2 anys: “Darrerament, ha començat a pegar, sobretot a la cangur, tot i l’estima que es tenen l’un per l’altre. La seva actitud a vegades és tempestuosa, rebutja tot allò que li dius i tempta a les normes establertes. Estem començant a desbordar-nos amb les seves reaccions”.

Com ja es va esmentar en l’entrada “Deixa’m sentir per a poder-me expressar”,  qualsevol emoció desencadena en una reacció. Per als infants, posar nom al que sent i al com li està afectant, és molt més difícil. Per això, cal acompanyar-lo en les seves reaccions,  fer-li entendre el que sent i trobar junts el capgirell positiu de determinades emocions. Però abans, com adults, cal indagar en l’entorn, cal furgar en els possibles motius que generen aquestes conductes.
En aquest cas, concretament, el nen ha tingut una germaneta fa molt poc. Aquest fet ens pot indicar que aquestes reaccions manifesten el seu anhel de continuar sent el “rei” de la casa, que està gelós. És negativa aquesta enveja?

D’entrada, cal tenir clar que l’arribada d’un bebè, el farà estar recelós. I això esdevé positiu, confirmant que ha despertat en ell el sentiment d’afecció cap al seus pares.
Aquesta etapa de gelosia es considera natural i serà superada si l’ambient familiar és emocionalment estable. Ara bé, aquests moments requeriran molta paciència, tranquil·litat i constància. Què podem fer davant d’aquesta situació?

-          Les rutines i els hàbits quotidians, dels fills grans, s’han de mantenir en la mesura del possible. L’infant necessita un temps exclusiu per a les seves demandes: trobar moments per a jugar només amb ell, mantenir l’horari dels seus àpats i banys, donar un passeig o anar al parc. Aquests moments han de reforçar la seguretat que no els deixarem de banda, que continuen sent importants per a nosaltres

-          Fer-los partícips de les tasques del bebè. En moltes ocasions, per la por a fer-li mal al nadó o per considerar molt petit al més gran, l’ aïllem de les tasques i necessitats del més menut. En el moment de canviar el bolquer, donar-li pit o biberó o de dormir al bebè, augmenta la gelosia per part del gran. Per tant, és important compartir i fer-los partícips de moments amb el seu germà/na, per tal d’augmentar el vincle entre aquests

-          Els límits i les normes han de continuar regint la lògica. Amb l’arribada del germanet o germaneta, les rebequeries es poden incrementar per tal d’aconseguir allò que desitja sobrepassant els límits establerts. No deixem que guanyi la incoherència, mostrem rigidesa a la lògica, amablement. Raonem amb ell/a sobre el que està fent i perquè no és positiu. Posem paraules a les emocions, als sentiments. Utilitzem l’amor, les abraçades, les moixaines per a expressar-nos

-          No oblidar-se que el nen, malgrat que és el gran, continua sent petit. Les necessitats i el temps que comporta l’arribada del nounat és immens, i podem cometre l’error d’oblidar o ajornar les exigències del més gran. Malgrat això, tinguem en compte que l’infant continua sent infant i ens continua necessitant com abans


El que fem avui per la infància és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis
Il·lustració: Patricia Metola