“El Tió d'en Guiu camina, parla i es tira pets”

Sempre he pensat que les persones que gaudim treballant amb els infants tenim més avantatges que aquelles que no ho fan. Podríem començar a esmentar els motius d’aquests avantatges i no acabar. Per tant, els resumiré en l’essencial:  tenim la gran sort de poder viure en un altre món, on la màgia i la fantasia és real.

El Guiu té 4 anys i està trist. El seu Tió fa poc més de dues setmanes que va picar a la porta, venia d’una muntanya ben freda cercant la caloreta. El Tió arriba cada any a la llar d’en Guiu.  De fet, té nom i es diu Iu. Cada any està més gran i gros. Menja moltes nous i mandarines (i d’amagatotis li dóna galetes Dinosaurus i xocolata). Aquest any ha descobert que el Tió camina: un matí estava al costat de la taula del menjador i, en canvi, per la tarda estava al costat del sofà. El Tió camina. En Guiu està segur que per les nits passeja pel pis. A més a més, l’ha escoltat des del llit xiuxiuejant: “Tinc gana, tinc gana” i, fins i tot, es va fer pipí.  Una nit, abans d’anar a dormir,  en Guiu va dir bona nit al Tió i va olorar a pet. Iu, el Tió del Guiu es tira pets que oloren molt malament, però quan caga els regals no olora a caca sinó a xocolata. El Tió d’en Guiu caga neules, torrons, monedes de xocolata i un llibre per a ell. Caga moltes coses perquè en Guiu no li dóna cops de bastons, ell li fa petons. Estima al seu Tió i està trist.

Està trist perquè quan acabin les festes el Tió marxarà de nou a la muntanya i estarà molt de temps sense veure’l. Però el seu pare li ha dit que potser l’any vinent n'arriben dos. En Guiu ja s’ho imagina: el Tió picarà a la porta amb el seu petit bebè Tió. Però ara per ara, està trist i afirma:

- Quan estimes molt a alguna cosa o algú no vols que marxi, i si marxa ets poses molt trist. 

Sort que la seva iaia li farà al Tió una manteta de llana i una barretina del mateix color, d’aquesta manera no tindrà fred a l’hivern i així se’n recordarà molt de tota la família.

Al món dels infants...el Tió camina, parla i es tira pets. Només en aquest món, la màgia i la fantasia és real. Ja ho deia Ana Maria Matute: "La infància no és una etapa de la vida: és un món complet, autònom, poètic"

El que fem avui pels infants és el que demà recordaran

El Vol dels somnis