Diuen els experts que al riure activem més de 430
músculs del nostre cos, entra el doble d’aire als nostres pulmons beneficiant les
nostres cèl·lules i fortifica el nostre cor, entre d’altres moltíssims
avantatges. També sostenen els professionals que un adult només riu una mitjana
de 17 vegades al dia. En canvi, un nen ho fa més de 300.
El Vol dels Somnis ha volgut fer una recerca del perquè un infant riu més que un adult i durant
aquests dies de vacances ha sortit al carrer
posant orelles d’elefant i ulls de mussol per captar el motiu de les rialles
que escampen els infants. El Vol dels Somnis ha visitat diversos festivals
adreçats a la infància; ha sigut testimoni del treball dels ajudants dels Reis Mags
a la fàbrica Fabra i Coats; ha observat els més petits amb les joguines més
grans i sofisticades i, fins i tot, ha visitat els parcs amb els gronxadors i
tobogans més estrafolaris i moderns. Sí,
s’han capturat moltes rialles. Sí, els nens riuen molt més que els adults.
Un infant riu quan el seu pare fa de bruixa
mentre juguen al pilla-pilla. Un grup de nens esclata a riure quan la seva rotllana
comença a trontollar i es sacsegen en totes direccions. Dos germans riuen quan
la mare sempre perd al pedra, paper i tisora. Nens riuen fent salts de cangur
mentre canten. Dos nens riuen al ballar de forma descontrolada. Una nena riu
quan el seu pare fa el mico i posa cara de peix. Confirmat: els més petits riuen molt més que
els més grans. Riuen sobretot quan comparteixen la seva alegria jugant, ballant
i cantant.
Es podria fer un anàlisi exhaustiu de totes les
dades obtingudes, representar-les en gràfics i concloure el tema amb unes
quantes interpretacions i teories psicològiques o pedagògiques. Però és molt
més simple que tot això: Els nens riuen molt més que els adults perquè la vida
per ells és un joc, un ball, una cançó.
En aquests dies, el Vol dels Somnis voldria
recordar als Reis Mags que les joguines no són tan importants per als més
petits com el fet de poder riure jugant.
I nosaltres, adults, hauríem de recordar allò que deia Pablo Neruda: “El nen que no juga no és nen, però l'home que no juga perdrà per sempre el nen que vivia dins ell i que li farà molta falta”.
 |
| Fotografia d'en Sergi Bernal |
El que fem avui pels infants és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis
Simplement m'encanta. El que més escolto quan estic rodejada de pares i mares amb els seus nens o nenes és que callin, que estiguin quiets i que no formin cap escàndol. Els adults hem d'aprendre molt sobre els infants, com a minim a veure la vida sota el seu prisma, tot seria més divertit i l'estrès desapareixeria en un tres i no res. Gràcies per l'article!
ResponElimina