Granotes enfangades

“Els petits no volen estar reclosos a la seva habitació per jugar, ni en ludoteques, ni en tots aquests espais que construïm perquè estiguin controlats. El que fa un nen controlat per un adult és diferent del que fa sol. Els nens necessiten espais on, dins d’un clima de control social, ells puguin fer el que vulguin: trepitjar la gespa, pujar als arbres i jugar amb les sargantanes”

(Francesco Tonucci)

Fa unes setmanes, feia un dia gris i fred com el d’avui. La pluja havia enfangat la ciutat i els carrers gairebé eren deserts. “Quin mal temps! No t’apropis que t’embrutaràs!”, escridassaven alguns adults mentre els seus petits intentaven capbussar les seves botes en petits bassals.

Més enllà de l’atrafegament urbà en dies de pluja, s’escoltava un alegre rebombori al parc: 3 nens i 3 bicicletes. Semblaven volar amb elles, ballant amb el fang mentre derrapaven. (Esclats d’emocions i rialles).  Sota l’atenta i llunyana mirada, l’avi observava amb un entranyable somriure. Ni tan sols es va immutar al veure que els petits s’havien embrutat quan imaginaven ser granotes xipollejant a basses nyafegoses. Però, la màgia del moment es va estavellar amb els crits de la mare que acabava d’arribar al parc. Estava molt enfadada amb l’avi: “Agafaran una pulmonia. No ets conscient de cap límit. Mira com porten la roba. Què faig ara? No estem a l’estiu per a fer burrades. Fa molt de fred”. L’avi es va limitar a respondre: “el fred marxa quan estàs en moviment”.  Els petits es miraven entre ells, ara havien de fer deures però no oblidarien l’ oportunitat que el seu avi els hi va regalar:  volar amb bicicletes i ser granotes al fang, en una tarda gris, freda i plujosa de tardor.

Em pregunto si l’avi, assegut al banc amb certes dificultats per a alleugerir els seus moviments, somiava en tornar a ser infant.

Si, m’agrada la pluja i la tardor. I em fascinen tots els aprenentatges i continguts pedagògics essencials que la natura desprèn quan els infants remenen fulles i fang, quan observen els cargols gaudir de l’herba mullada, quan respiren l’aire renovat o quan salten a l’aigua, esquitxant-se amb entusiasme. 

Les vacances de Nadal ja estan arribant. De nou, gaudirem de més temps amb els nostres petits. No ens escarxofem al sofà, no ens extraviem durant hores davant d’una pantalla. Posem-nos les botes i l’abric, gaudim de l’hivern! Si, farà fred. Però sempre podrem recordar la frase d’aquell avi que potser somiava ser una granota enfangada: “el fred marxa quan estàs en moviment”.

                                 


El que fas avui per la infància és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis