Si el món fos...

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir; 

n'esborraria l'enveja

Que porta mals;

N'esborraria grandeses

de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta

de mal color:

del dolor brut de la guerra

i del dolor

Qui voldrà escriure un nou món

més just i net?

Potser que tu i jo provéssim,

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet...

(Joana Raspall)

(Imatge extreta de Taringa)

“Comporta’t, tu ets el gran”

Aquesta setmana, ens ha arribat una nova consulta sobre el canvi en el comportament d’un nen de 2 anys: “Darrerament, ha començat a pegar, sobretot a la cangur, tot i l’estima que es tenen l’un per l’altre. La seva actitud a vegades és tempestuosa, rebutja tot allò que li dius i tempta a les normes establertes. Estem començant a desbordar-nos amb les seves reaccions”.

Com ja es va esmentar en l’entrada “Deixa’m sentir per a poder-me expressar”,  qualsevol emoció desencadena en una reacció. Per als infants, posar nom al que sent i al com li està afectant, és molt més difícil. Per això, cal acompanyar-lo en les seves reaccions,  fer-li entendre el que sent i trobar junts el capgirell positiu de determinades emocions. Però abans, com adults, cal indagar en l’entorn, cal furgar en els possibles motius que generen aquestes conductes.

En aquest cas, concretament, el nen ha tingut una germaneta fa molt poc. Aquest fet ens pot indicar que aquestes reaccions manifesten el seu anhel de continuar sent el “rei” de la casa, que està gelós. És negativa aquesta enveja?

D’entrada, cal tenir clar que l’arribada d’un bebè, el farà estar recelós. I això esdevé positiu, confirmant que ha despertat en ell el sentiment d’afecció cap al seus pares.

Aquesta etapa de gelosia es considera natural i serà superada si l’ambient familiar és emocionalment estable. Ara bé, aquests moments requeriran molta paciència, tranquil·litat i constància. Què podem fer davant d’aquesta situació?

-          Les rutines i els hàbits quotidians, dels fills grans, s’han de mantenir en la mesura del possible. L’infant necessita un temps exclusiu per a les seves demandes: trobar moments per a jugar només amb ell, mantenir l’horari dels seus àpats i banys, donar un passeig o anar al parc. Aquests moments han de reforçar la seguretat que no els deixarem de banda, que continuen sent importants per a nosaltres

-          Fer-los partícips de les tasques del bebè. En moltes ocasions, per la por a fer-li mal al nadó o per considerar molt petit al més gran, l’ aïllem de les tasques i necessitats del més menut. En el moment de canviar el bolquer, donar-li pit o biberó o de dormir al bebè, augmenta la gelosia per part del gran. Per tant, és important compartir i fer-los partícips de moments amb el seu germà/na, per tal d’augmentar el vincle entre aquests

-          Els límits i les normes han de continuar regint la lògica. Amb l’arribada del germanet o germaneta, les rebequeries es poden incrementar per tal d’aconseguir allò que desitja sobrepassant els límits establerts. No deixem que guanyi la incoherència, mostrem rigidesa a la lògica, amablement. Raonem amb ell/a sobre el que està fent i perquè no és positiu. Posem paraules a les emocions, als sentiments. Utilitzem l’amor, les abraçades, les moixaines per a expressar-nos

-          No oblidar-se que el nen, malgrat que és el gran, continua sent petit. Les necessitats i el temps que comporta l’arribada del nounat és immens, i podem cometre l’error d’oblidar o ajornar les exigències del més gran. Malgrat això, tinguem en compte que l’infant continua sent infant i ens continua necessitant com abans

El que fem avui per la infància és el que demà recordaran

El Vol dels Somnis

Il·lustració: Patricia Metola

     

"Estimats Reis Mags"

Adults, si ens concedissin un desig... no seria fantàstic tornar a ser infant aquesta nit?
Tornar a ser aquella personeta plena d’il·lusió que aquest matí s’ha aixecat amb únic pensament que l’acompanyarà tot el dia: “Avui venen els Reis Mags”! Aquell infant ple d’innocència que creu en la màgia de tres personatges capaços d’endinsar-se en milions de llars.

Per a molts de nosaltres, aquesta nit continua sent una de les nits més màgiques de l’any. Si fem memòria, possiblement ens vingui a la ment màgics instants: quan escrivíem i entregàvem la carta als Reis; l’alegre formigueig a la panxa quan s’apropava la tarda de la gran cavalcada; quan fèiem relluir amb dedicació les nostres sabates; quan havíem d’anar a dormir d’hora per a deixar treballar als Reis; quan ens aixecàvem aquell matí i...els reis i els camells s’havien endrapat el ressopó que havíem preparat a ells!

I si, els regals també formen part d’aquesta nit. Les botigues i la publicitat porten mesos treballant per a mostrar als infants quines fantàstiques joguines poden tenir a les seves mans. Però al llarg dels anys oblidaran moltes dels joguets que van romandre descuidats en un racó. En canvi, podran recordar quan nosaltres teníem el poder de fer inoblidable la màgica essència d’aquesta nit.

Per tant, Reis Mags, vet aquí algunes idees:

- Deixem-nos embriagar per l’emoció d’aquesta nit com quan érem infants

- Apropem-nos amb expectació a veure l’arribada dels Reis   

- Fem un sopar especial i màgic amb els més petits: canviem el llum de sempre per unes espelmes mentre  repassem quin àpat prepararem als Reis

- Cuinem o enllestim el ressopó per a donar forces als camells i als Reis

- Oblidem-nos de la tele i contem contes en família

- Deixem rastre de la presència dels Reis i els seus camells: alguna finestra o porta oberta, petjades, notes  dedicades als membres de la família, un esmorzar especial que han preparat els Reis, un joc de pistes per a trobar els regals que els entremaliats dels camells han amagat...

El Vol dels Somnis desitja que tingueu una bonica i màgica nit de Reis.

“Allò que fem avui pels infants és el que demà recordaran” 

Infant a la cavalcada de Barcelona. 1962

Granotes enfangades

“Els petits no volen estar reclosos a la seva habitació per jugar, ni en ludoteques, ni en tots aquests espais que construïm perquè estiguin controlats. El que fa un nen controlat per un adult és diferent del que fa sol. Els nens necessiten espais on, dins d’un clima de control social, ells puguin fer el que vulguin: trepitjar la gespa, pujar als arbres i jugar amb les sargantanes”

(Francesco Tonucci)

Fa unes setmanes, feia un dia gris i fred com el d’avui. La pluja havia enfangat la ciutat i els carrers gairebé eren deserts. “Quin mal temps! No t’apropis que t’embrutaràs!”, escridassaven alguns adults mentre els seus petits intentaven capbussar les seves botes en petits bassals.

Més enllà de l’atrafegament urbà en dies de pluja, s’escoltava un alegre rebombori al parc: 3 nens i 3 bicicletes. Semblaven volar amb elles, ballant amb el fang mentre derrapaven. (Esclats d’emocions i rialles).  Sota l’atenta i llunyana mirada, l’avi observava amb un entranyable somriure. Ni tan sols es va immutar al veure que els petits s’havien embrutat quan imaginaven ser granotes xipollejant a basses nyafegoses. Però, la màgia del moment es va estavellar amb els crits de la mare que acabava d’arribar al parc. Estava molt enfadada amb l’avi: “Agafaran una pulmonia. No ets conscient de cap límit. Mira com porten la roba. Què faig ara? No estem a l’estiu per a fer burrades. Fa molt de fred”. L’avi es va limitar a respondre: “el fred marxa quan estàs en moviment”.  Els petits es miraven entre ells, ara havien de fer deures però no oblidarien l’ oportunitat que el seu avi els hi va regalar:  volar amb bicicletes i ser granotes al fang, en una tarda gris, freda i plujosa de tardor.

Em pregunto si l’avi, assegut al banc amb certes dificultats per a alleugerir els seus moviments, somiava en tornar a ser infant.

Si, m’agrada la pluja i la tardor. I em fascinen tots els aprenentatges i continguts pedagògics essencials que la natura desprèn quan els infants remenen fulles i fang, quan observen els cargols gaudir de l’herba mullada, quan respiren l’aire renovat o quan salten a l’aigua, esquitxant-se amb entusiasme. 

Les vacances de Nadal ja estan arribant. De nou, gaudirem de més temps amb els nostres petits. No ens escarxofem al sofà, no ens extraviem durant hores davant d’una pantalla. Posem-nos les botes i l’abric, gaudim de l’hivern! Si, farà fred. Però sempre podrem recordar la frase d’aquell avi que potser somiava ser una granota enfangada: “el fred marxa quan estàs en moviment”.

                                 


El que fas avui per la infància és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis

“Deixa’m expressar-me per a poder sentir”

 “Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins” (Proverbi hindú)

Si nosaltres, els adults, ens posem a pensar en situacions en que davant d’un conflicte no  hem sigut capaços d’expressar-nos amb paraules i ens hem deixat emportar per l’emoció que ens ha envaït en aquell moment...

Podem fer-nos una idea de les dificultats que pot arribar a tenir un infant, (que encara no ha assolit el vocabulari o no és capaç d’identificar el què sent), per a explicar el per què plora, el per què pega o el per què no somriu?

Davant d’algunes reaccions infantils, podem cometre l’error de diagnosticar i jutjar sense conèixer, prèviament, quines emocions desemboquen en les diverses actituds que tant preocupen a pares i professionals de l’educació.  

Les emocions, conseqüència de les múltiples sensacions, són reaccions naturals que ens haurien d’ajudar a respondre al que està succeint. Des del Vol dels Somnis, us convidem a reflexionar sobre la importància de traduir les emocions dels més petits.

“Quan comença a plorar no hi ha manera”, “quan s’enfada es torna molt agressiu”, “fa silenci, no li puc treure paraula”, són frases que sovint escoltem quan en moments determinats sembla  que no controlem una situació amb els infants.

Quan les paraules són absents, hem d’escoltar amb els ulls la mirada del nen i el què ens diu el seu cos. Cal detectar en quin moment s’ha desencadenat aquesta reacció, com es manifesta i si algú o alguna cosa interfereix, per tal de saber què és el que li suscita a respondre de tal manera.

Ajudem-los a identificar el que sent en aquell moment. Si la Laia plora, està molt bé que aconseguim que deixi de fer-ho, però té dret a conèixer que està trista. Si l’Àlex pega té dret a saber que en aquell moment està rabiós. Si l’Anna no parla té dret a reconèixer que ho fa perquè té por.

Tot i que aquesta tasca no és fàcil, és molt important per dos motius principals:

- Quan les emocions són reprimides s’estanquen en el nen, convertint-se en emocions negatives que construiran obstacles per a un sa desenvolupament motor, social, cognitiu i afectiu

-  Les emocions a llarga durada es converteixen en sentiments. I els sentiments, a diferència de les emocions, són més difícils de reconduir.

Per a identificar aquestes emocions i aconseguir que els infants prenguin consciència del que senten, com ho senten i rectificar, si escau, necessiten expressar-se. És necessari, doncs, oferir la llibertat i el temps necessari per a fer-ho. Com va dir Max Van Manen, "Els infants no són aquí per a nosaltres. Som nosaltres que estem aquí per a ells". Ajudem-los a expressar-se i reconèixer les seves pròpies emocions. Fem-ho de forma divertida! Els contes, la música i els jocs poden ser uns bons aliats! 

Il·lustració de Johanna Wright

Viatgem?

Per a poder viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre. (Emily Dickinson) 

  

L’estiu ens ha dit adéu: les fulles comencen a caure dels arbres, els bolets creixen sota la verdor, els infants són a les escoles i els adults corren pertot arreu.  Corren atabalats pels carrers, pels mercats, per les places i per la cuina. La roba de demà, el sopar, el treball acumulat, els deures del nen, les visites al metge i el temps. El temps que vola.

Per aquest motiu, el Vol dels Somnis us recomana continuar viatjant amb els més petits, malgrat que ja no és estiu! Llegir amb els més petits, segons els experts, augmenta l’agilitat mental i afavoreix l’adquisició dels aprenentatges escolars, entre d’altres avantatges educatius i pedagògics que ens ofereix la lectura. Però, llegir amb els més petits és molt més divertit i màgic que tot això. Per què creiem, doncs, que és tan important llegir i contar contes amb els nostres infants?

La infància és l’etapa més tendre i innocent d’una persona on tot és possible. És possible ser un pirata a la banyera, és possible construir una fantàstica vivenda amb dos llençols i és possible volar amb només estirar els braços. Els contes ens permeten viure altres vides, conèixer altres persones i compartir un moment màgic i ple de fantasia amb els més petits.

El Vol dels Somnis creu que és important llegir i contar contes als més petits perquè quan ho fem, una petiteta llum brillant s’encén als seus ulls que ens mira amb sorpresa i, encara que no ho veiem, fem volar la seva imaginació dins la seva ment. És també important, perquè quan ho fem estem vivint més amb ells.  Junts imaginem, inventem i volem.

Aprofitem per endinsar-nos en la màgia d’un conte, ja sigui abans d’anar a dormir o bé, mentre els banyem. Contem contes i històries mentre sopem, imitem els personatges del llibre camí a l’escola o per telèfon, si hi ha dies que no els veiem. 
                                                                                                        
El que fem avui per la infància és el que demà recordaran
El Vol dels Somnis

Il·lustració: Isabel Hojas

EI! JUGUEU AMB MI?

"Si voleu recordar com és viure en el món dels nens, teniu que posar les mans i els genolls al terra i viure així durant una setmana. Què trobareu al mirar a dalt? Gegants al teu voltant que et diran durant tot el temps el que has de fer i el que no pots fer"
(Roah Dahl)

Fa poc més de dos mesos que els infants gaudeixen de les vacances escolars. Als carrers, a les platges, a les piscines, al bus, als parcs... voleteja l'energia pròpia de la infància. Vàrem voler observar quina és l'actitud de l'adult i com respon a les necessitats vitals dels més petits durant aquesta etapa d'esbarjo i alegria. A partir dels resultats, malgrat que no han sigut del tot complaents, el Vol dels Somnis convida a reflexionar i actuar ja que encara som a temps. Les vacances encara no han acabat...juguem amb ells?

Escoltem-los: Gaudim de converses, de gestos, de mirades, observem el què ens volen dir, somriem a les seves noves paraules i sobretot...aprenem d'ells.

Fomentem el diàleg: Constantment, ens pregunten i ens exigeixen. Donem exemple i evitem respostes com: "Calla una mica", "no tinc temps ara", dóna't pressa", "si no et portes bé..."

Divertim-nos amb ells: Aprofitem el bon temps, observem la forma dels núvols, contem contes, riem amb ells, juguem, experimentem, divertim-nos plegats!

El final de l'estiu donarà la benvinguda a les escoles, a les rutines, als horaris, a les obligacions i, per a molts pares, a les petites estones per a poder compartir amb els seus fills. Ara és temps de xerinola! El telèfon mòbil pot esperar i la tele es pot apagar. Fem que aquesta tardor mantingui el caliu dels records d'un bon estiu!

El que fem avui per la infància és el que demà recordaran.
El Vol dels Somnis

                                                        (Il·lustració: Evangelina Prieto)