Per què riuen més els infants que els adults?

Diuen els experts que al riure activem més de 430 músculs del nostre cos, entra el doble d’aire als nostres pulmons beneficiant les nostres cèl·lules i fortifica el nostre cor, entre d’altres moltíssims avantatges. També sostenen els professionals que un adult només riu una mitjana de 17 vegades al dia. En canvi, un nen ho fa més de 300.

El Vol dels Somnis ha volgut fer una recerca del perquè un infant riu més que un adult i durant 

aquests dies de vacances ha sortit al carrer posant orelles d’elefant i ulls de mussol per captar el motiu de les rialles que escampen els infants. El Vol dels Somnis ha visitat diversos festivals adreçats a la infància; ha sigut testimoni del treball dels ajudants dels Reis Mags a la fàbrica Fabra i Coats; ha observat els més petits amb les joguines més grans i sofisticades i, fins i tot, ha visitat els parcs amb els gronxadors i tobogans més estrafolaris i moderns.  Sí, s’han capturat moltes rialles. Sí, els nens riuen molt més que els adults.

Un infant riu quan el seu pare fa de bruixa mentre juguen al pilla-pilla. Un grup de nens esclata a riure quan la seva rotllana comença a trontollar i es sacsegen en totes direccions. Dos germans riuen quan la mare sempre perd al pedra, paper i tisora. Nens riuen fent salts de cangur mentre canten. Dos nens riuen al ballar de forma descontrolada. Una nena riu quan el seu pare fa el mico i posa cara de peix.  Confirmat: els més petits riuen molt més que els més grans. Riuen sobretot quan comparteixen la seva alegria jugant, ballant i cantant.

Es podria fer un anàlisi exhaustiu de totes les dades obtingudes, representar-les en gràfics i concloure el tema amb unes quantes interpretacions i teories psicològiques o pedagògiques. Però és molt més simple que tot això: Els nens riuen molt més que els adults perquè la vida per ells és un joc, un ball, una cançó.

En aquests dies, el Vol dels Somnis voldria recordar als Reis Mags que les joguines no són tan importants per als més petits com el fet de poder riure jugant.

I nosaltres, adults, hauríem de recordar allò que deia Pablo Neruda: “El nen que no juga no és nen, però l'home que no juga perdrà per sempre el nen que vivia dins ell i que li farà molta falta”.

Fotografia d'en Sergi Bernal

El que fem avui pels infants és el que demà recordaran

El Vol dels Somnis

“El Tió d'en Guiu camina, parla i es tira pets”

Sempre he pensat que les persones que gaudim treballant amb els infants tenim més avantatges que aquelles que no ho fan. Podríem començar a esmentar els motius d’aquests avantatges i no acabar. Per tant, els resumiré en l’essencial:  tenim la gran sort de poder viure en un altre món, on la màgia i la fantasia és real.

El Guiu té 4 anys i està trist. El seu Tió fa poc més de dues setmanes que va picar a la porta, venia d’una muntanya ben freda cercant la caloreta. El Tió arriba cada any a la llar d’en Guiu.  De fet, té nom i es diu Iu. Cada any està més gran i gros. Menja moltes nous i mandarines (i d’amagatotis li dóna galetes Dinosaurus i xocolata). Aquest any ha descobert que el Tió camina: un matí estava al costat de la taula del menjador i, en canvi, per la tarda estava al costat del sofà. El Tió camina. En Guiu està segur que per les nits passeja pel pis. A més a més, l’ha escoltat des del llit xiuxiuejant: “Tinc gana, tinc gana” i, fins i tot, es va fer pipí.  Una nit, abans d’anar a dormir,  en Guiu va dir bona nit al Tió i va olorar a pet. Iu, el Tió del Guiu es tira pets que oloren molt malament, però quan caga els regals no olora a caca sinó a xocolata. El Tió d’en Guiu caga neules, torrons, monedes de xocolata i un llibre per a ell. Caga moltes coses perquè en Guiu no li dóna cops de bastons, ell li fa petons. Estima al seu Tió i està trist.

Està trist perquè quan acabin les festes el Tió marxarà de nou a la muntanya i estarà molt de temps sense veure’l. Però el seu pare li ha dit que potser l’any vinent n'arriben dos. En Guiu ja s’ho imagina: el Tió picarà a la porta amb el seu petit bebè Tió. Però ara per ara, està trist i afirma:

- Quan estimes molt a alguna cosa o algú no vols que marxi, i si marxa ets poses molt trist. 

Sort que la seva iaia li farà al Tió una manteta de llana i una barretina del mateix color, d’aquesta manera no tindrà fred a l’hivern i així se’n recordarà molt de tota la família.

Al món dels infants...el Tió camina, parla i es tira pets. Només en aquest món, la màgia i la fantasia és real. Ja ho deia Ana Maria Matute: "La infància no és una etapa de la vida: és un món complet, autònom, poètic"

El que fem avui pels infants és el que demà recordaran

El Vol dels somnis